Difícilment a la zona de l’Empordà trobarem algú que no hagi sentit mai la paraula Rugby. Alguns, gràcies a algun parent d’altres, perque van anar a estudiar a Barcelona i tenien l’oportunitat de veure la televisió francesa, ja en els temps del blanc i negre, i hi televisaven de tant en tant partits de les “cinc nacions” els dissabtes a les tres de la tarda.

El rugby és un esport difícil d’entendre, però impactant tant en la intensitat del joc com en la intensitat física dels participants, que més que jugadors, semblen gladiadors…  

 

 

 

                   

La petita història del rugby com a Club a Figueres comença durant el primer semestre de l’any 1985 al Bar Dynamic. En aquells moments, una colla d’amics que es reunien per fer costellades i alguna festeta important, tenien ganes de practicar algun esport. Esperonats per en  Josep Mª Compte, ex jugador de l’USAP de Perpinyà, comencen  a entrenar i com aquell que no vol la cosa, aprenen i joc, i la disciplina necessària, tinguent en compte la complexitat d’aquesta, ja que és un dels esports més antics coneguts del vell continent.

Aquella colla engrescada per en Josep M Compte, juntament amb un francès que en aquell moment residia i treballava a Figueres (Mr.Nugere), va començar a créixer i juntament amb Ramon Compte (jugador de la Universitat Veterinària a Zaragoza), Lluís Sanjuán (jugador del Baixas a França), l’Antonio Padilla (del Cornellà), Carles Oroz (de Sant Boi)…

Vam trobar també, un autèntic “pillier” que treballava a la presó de Figueres, ex jugador del Valladolid, amb un pes de gairebé 140 kg; en Marcos, un autèntic segona de mal ferrar, i d’altres com en Sebi Saló, en Ramon Soles, Joan Guix, Joan Camarasa, Joanet Quintana, l’August Conesa, en Pallejà, en Xavier i en Lluís Sayeras, en Jaime Corominas, en Manolo Fernández, en Llibert i en Jordi Fabra, en Carlos Bordas, en Narcís Sánchez, Lluis Vila…al cap de poc temps, ja corria la veu que l’equip de rugby funcionava. Van venir dos francesos del poble de Cerbère, un d’ells resident i casat a Roses, i més endavant, un brasiles i un anglès…també es van incorporar en Juan Burgas, l’Alfons i Miquel Grau, Vicenç Garcia, Carles Moreno, Alain Grau, Joan Girgues, els germans Pérez i en Carlos Mallart; aquests últims com auxiliars massatgistes.
Alguns d’arreu d’Espanya que venien a Figueres per feines temporals i que havien jugat, oferien la seva ajuda. 
Gràcies a això, ens vam constituïr com a Club i vam trobar un nom per l’equip Rugby  Associació Figueres R.A.F. a l’assemblea extraordinària celebrada a la planta de dalt de la Pizzeria Setrill de Figueres.
La primera samarreta oficial fou de cuadres blancs i negres; els pantalons, negres i fins i tot es va utilitzar una segona equitació cedida per  l’USAP .Dos anys més tard, es cambien per samarretes grogues i pantalons negres.
El primer patrocinador que lluïm durant els dos primers anys és la discoteca  OCTOPUSSY DISC, prenent el relleu més tard, la discoteca BANANAS, també d’Empuriabrava. Aquesta publicitat es va lluir fins la disolució del club

Amb tot aquest personal, b tot aquet personal, tirem endavant i comencem la lliga  85-86. Sempre acompanyats de les incondicionals fans que ens seguien a tot arreu, (esposes, xicotes, companyes i amigues). Juguem el primer partit oficial a Figueres, contre el Club Natació Barcelona en partit de Copa, el segon partit també el juguem a Figueres contra l’equip del del F.C. Barcelona; a l’equip de Barça, jugaven 4 o 5 internacionals i el resultat, tot hi haver perdut, havia estat molt correcte, precisament va ser l’últim any d’existència d’aquesta secció del club Barceloní . Per tot això ja podíem dir oficialment que a Figueres hi havia rugby i no estava gens malament el paper que feia l’equip . Amb aquet entusiasme també es començava la mítica tercera part , com ens era obligat teníem que anar a casa dels nostres espònsors a fer el paper, solíem quedar bé.
Al cap de poc,  començarem la lliga i el primer partit guanyat fou a camp contrari contra l’equip del Puig Castellà.

Es va completar la primera temporada amb tres partits guanyats i un empat. Amb això, una opinió general molt satisfactòria i una il·lusió de millota per la temporada vinent, els resultats acompanyaven als valents i voluntariosos amics de la colla. 
A partir d’aquell any, gràcies a aquests amics, socis i jugadors, es va condicionar el local social deixant-lo en un confortable i agradable bon estat, amb el treball de molts dissabtes i alguns (pocs) diumenges. En aquell moment, es va fer un canvi a la presidencia i fou nomenat president Antonio Conesa Gubert, començant una temporada de més nivell amb sortides a França, Ceret, Cervera…i d’altres més apartats com Tarragona, equip entrenat, casualment per un irlandès,  en Daniel Lougmheiy, i que per circumstàncies  de la vida ara és membre de la junta dels Amics del Rugby.
D’altra banda, però al ser un club petit, amb un sol equip, s’afegeixen els problemas dels jugadors que cada cop tenen més obligacions personals i/o professionals, limitant el temps d’entrenament i la possibilitat d’assistir als partits. Moltes vegades, es fa difícil reunir als 15 jugadors de camp i amb sort, alguna reserva, i com a conseqüència, els resultats de la temporada van ser per omplir l’expedient, acabant la temporada com es va poder.

Durant la temporada següent, vam buscar gent jove, per formar un equip de petits d’entre 12 i 14 anys, aconseguint uns 45 “trempats” que entrenaven junts, i motivant als grans per ajudar als petits. 
Tot i això, en l’equip señor els problemes eren cada cop més complicats de resoldre, afegint pagament de desplaçaments, costos del camp d’entrenament, material, despeses vàries i teníem més dificultat per als ingressos i dificultats per reunir gent per fer un equip. Tot plegat, es feia feixuc….d’altra banda, però es va aconseguir fer un pertit dels petits abans d’acabar aquella temporada i en aquell moment semblava que teníem jugadors per fer 2 equips; malgrat els esforços i les il·lusions dels responsables, aquesta etapa va acabar aquí .

La temporada següent es comenta de nou amb pocs recursos de
tot tipus i pocs partits.  Veient que les dificultats es multiplicaven, la directiva va decidir que el carro no podia tirar endavant i es decideix tancar la paradeta i acabar la petita història del R.A.F com a club. 
No obstant, els amics continuen la seva relació i en diferents esdeveniments del Rugby ens hem anat trobant: el mundial, sopars en les antigues instal·lacions del Club Natació Figueres, o a Perpinyà, veient  Figueres l’USAP o seguint-los a Montpeller, a Dublín, a Paris, etc.. gaudint de l’espectacle del Rugby i del gran nivell de l’afició que fa disfrutar d’una rivalitat extraordinària dins el camp i d’una festa a la grada.

Amb la mateixa afició que un dia es va fundar el RAF, ara es presenten els Amics del Rugby Empordà amb l’única finalitat de difondre i gaudir de l’esport del meló, intentar reunir a tots els aficionats, practicants o no, de la nacionalitat que sigui i seguir les tradicions i la filosofia que en un moment de la vida ens han fet aficionats d’aquest esport.